Èxit de la reestrena de “T’estimo, però no tant”

L’escenari, a punt de començar la funció

Les butaques, plenes

Laura Gállego – El divendres 6 de març la sala gran del Teatre Gaudí va tornar a omplir-se per acollir una de les seves obres més aplaudides: “T’estimo, però no tant“. Després d’una gira per Catalunya i l’èxit en cartellera al Teatre Gaudí, productor de l’espectacle.

Les butaques, plenes. Els espectadors, la majoria parelles per a veure aquesta comèdia romàntica i d’embolics que va fer riure de manera còmplice als assistents. Els actors, després de tantes representacions, ja s’havien fet seu el personatge i s’hi havien fusionat completament.

Fugint dels convencionalismes de comèdia d’embolics, “T’estimo, però no tant” explora la vessant més eròtica i sensual de les relacions, així com temes d’amistat, infidelitat, traïció i confiança, tot en clau d’humor. La varietat de personalitat, sexe i edat dels personatges, a més d’aquest ventall de temes, fa que qualsevol espectador s’hi pugui sentir identificat.

Els actors, un cop acabada la representació, van sortir a saludar els assistents i a comentar les sensacions de l’espectacle després d’una gran dosi d’humor. Així doncs, Josep Linuesa, Ferran Castells i Mònica Corral es quedaran al Teatre Gaudí tot el mes de març fent riure.

L’experiment de “L’efecte” omple la Sala Beckett

Nausicaa Bonnín i Pau Roca a l’escenari – Imatge extreta de l’àlbum de Facebook de la companyia Sixto Paz Produccions

Eva Ruz – A les sis de la tarda del diumenge 1 de març, el vestíbul de la Sala Beckett estava totalment ple de gent. Joves i adults esperaven que comencés “L’efecte“, l’obra de Sixto Paz Produccions en cartellera que ha prorrogat fins al 29 de març. Cinc minuts després que tothom passés a la sala, Nausicaa Bonnín trepitjava l’escenari per donar pas a l’inici de l’espectacle.

Entre riures i emocions, el públic va ser testimoni dels efectes de l’experiment que va mantenir els espectadors en estat d’alerta durant tota la funció. Interpretada pels actors Nausicaa Bonnín, Pau Roca, Montse Germán i Paul Berrondo, el ritme de l’obra anava augmentant amb el pas dels minuts. Què els estava passant realment als dos joves protagonistes? Estaven realment enamorats o era tot un efecte secundari fruit de l’experiment mèdic?

Acompanyada d’efectes de so i il·luminació completament en sintonia amb les diferents situacions que es donaven, l’obra permetia als espectador sentir-se còmplices de les experiències intenses dels personatges de l’obra. Tot plegat, història fictícia i reaccions dels espectadors, formaven part d’un mateix experiment: “L’efecte”.

Després d’escenes inquietants, profundes i inesperades, el públic va reconèixer el treball de la companyia amb un llarg aplaudiment. Finalment, agraït i satisfet per la rebuda del públic, Pau Roca va parlar en nom de la companyia sobre el funcionament del sistema de “taquilla inversa” que proposen. Abans de marxar, però, l’actor no va voler acomiadar-se sense fer un recordatori especial a Rosa Novell, a la qual van dedicar la funció.

També et pot interessar…

– Informació sobre l’estrena, la sinopsi i l’equip artístic de “L’efecte”

– Notícia sobre la pròrroga de l’obra

– Tota l’actualitat sobre la programació de la Sala Beckett

Companyia Buffet Libre: “Volíem fer alguna cosa diferent, i segurament ho hem aconseguit”

Laura Gállego – Cada dimarts de febrer la Compañía Buffet Libre omple el Cafè-Teatre Llantiol amb la seva obra “Órganos”, una comèdia-cabaret protagonitzada per Blas Caballero, Yolanda Cervera, Montse Folgado i Javier Gil, dirigida per José Mª de la Fuente i Marco R. Rodríguez, qui també l’ha escrita.

Una funerària és l’espai on es desenvolupen les escenes d’aquesta funció. Tot comença amb una dona visitant aquesta empresa perquè ha vist la seva esquela al diari, per la seva sorpresa descobrirà que allà hi ha dues persones més que també estan en la seva situació.

Durant una hora i escaig aquests personatges estan sotmesos a un judici moral que d’entrada no s’entén però que al llarg de l’obra anirà cobrant forma. Un home serà l’encarregat de conduir els tres individus que apareixen a les esqueles per un trajecte, com diu la pròpia companyia, de perversions, necessitats i luxúria.

Durant la funció el públic estava expectant per conèixer l’explicació que unís totes aquelles situacions aparentment esbojarrades. Finalment, quan tot es va resoldre, les reaccions van ser de tota mena; en general, bones. Els actors, a més, van quedar-se després de la funció perquè el públic els pogués explicar com havien viscut la seva representació.

“Jo no he sigut” té bona acollida entre el públic

D’esquerra a dreta: Cristina Baigorri, Marisol Fuster i Montse Penas, fes clic a la imatge per veure la galeria completa

Laura Gállego – Els dimecres de febrer a les 20:30 el Cafè-Teatre Llantiol s’omple amb la funció “Jo no he sigut” de la companyia teatral La Claca. L’obra, dirigida per Xabyer Cámara, està protagonitzada per Cristina Baigorri, Marisol Fuster i Montse Penas.

Tot comença amb tres cadires, tres bombetes que s’encenen i s’apaguen i tres dones en un saltejat de monòlegs curts. Tres personalitats, tres estils, tres històries però un punt en comú, una perruqueria. Què li passa a la perruqueria? Doncs que s’hi ha comès un assassinat. I elles tres en són les sospitoses.

Després d’uns 75 minuts de funció l’espectador, fart de riure, entén més coses de les que aparentment sembla: estem al 1981, 23F, convulsió post-franquista, i en el món on la perruquera està morta al lavabo hi passen les coses que, trenta i escaig anys més tard continuen passant: corrupció, desnonaments, soborns, etc.

El públic va aplaudir molta estona mentre les tres protagonistes acabaven la funció, i pels seus caps hi passava, o almenys això ha pretès la companyia La Claca, la crítica implícita a una societat que no ha evolucionat del post-franquisme al ple segle XXI i continua dient que “Jo no he sigut”.

També us pot interessar…

–Entrevista amb La Claca

–Galeria d’imatges

L’èxit rotund de la festa de presentació de “Cloaca”

Eva Ruz – Minuts abans de les 19:30h del 3 de febrer, una llarga fila de persones es trobava impacient al carrer del Rosselló a l’espera d’entrar a la festa de presentació de “Cloaca”, una obra original de Maria Goos adaptada ara per Roger Pera i dirigida per Oscar Molina. Poca estona després, els assistents van començar a entrar a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. Al mateix temps, alguns actors de l’obra arribaven engrescats damunt d’un sidecar.

Un cop dins, va passar pel photocall l’equip de “Cloaca”: Oscar Molina (director), Roger Pera (dramaturg), Jesús Milà (ajudant de direcció), Ever Blanchet (director del Versus Teatre), els actors Pep Papell, Xavi Casan, Ramon Godino, Miquel Sitjar i Konstantina Titkova; els membres de Malacara & Wilson Band, Xavi Malacara, Tony Wilson i Salva Falguera; l’equip tècnic, Gala Garriga (escenògrafa i dissenyadora de vestuari) i Daniel Gener (dissenyador d’il·luminació i espai sonor) i Rafaela Rivas (encarregada de producció, premsa i comunicació).

Actors, amics, familiars, professionals del sector i premsa van ser els assistents de la festa de presentació, que va començar amb l’equip de “Cloaca” damunt l’escenari. Van destacar les paraules d’Ever Blanchet, Oscar Molina, Roger Pera i els membres de Malacara & Wilson Band, que van inaugurar la celebració de l’arrencada de “Cloaca”. Parlant sobre la sinopsi de l’obra i les motivacions que hi ha al darrere, l’equip va donar pas al concert de Malacara & Wilson Band que va durar tota la festa.

Els assistents no van fallar: l’aforament era complet, de manera que l’atmosfera que es respirava era la d’una autèntica festa, amb música en directe de fons i barra lliure de cervesa per a tothom. L’èxit era evident. Els convidats van gaudir d’una festa en què van sentir l’equip de “Cloaca” molt a prop, conversant amb tothom i il·lusionats per l’estrena d’una obra que arrenca el 16 de febrer i es representarà fins al 26 d’abril al Versus Teatre.

També et poden interessar…

– La galeria fotogràfica de l’acte

– La sinopsi de l’obra

Els estudiants del Col•legi de Teatre de Barcelona conquereixen el públic amb “Nit de Reis”

Marina Ayala – La fàbrica de creació i representació Nau Ivanow ha acollit durant tot el cap de setmana, del 31 de gener fins el 2 de febrer, la versió de “Nit de Reis” que els alumnes de 3r del Col·legi de Teatre de Barcelona han preparat sota la direcció de Thomas Sauerteig.

L’obra és una adaptació de William Shakespeare i explica la història de dos germans bessons, la Viola i en Sebastià, que arriben a la llunyana ciutat d’Ill·líria després del naufragi del vaixell en què viatgen. Erròniament, els dos creuen que el seu germà ha mort, el que els portarà a una sèrie de malentesos que fan de l’obra una comèdia on l’engany és el fil conductor.

Viola, enamorada del duc d’Il·líria, Orsino, es farà passar pel seu germà bessó per poder entrar a servir el seu enamorat. Però Orsino estima Olívia, una jove bella i amb un munt de pretendents als que sempre rebutja. El duc enviarà Cesari (Viola disfressada d’home) en nom seu a festejar Olívia, i ella, enganyada per l’aparença masculina de Viola, acabarà enamorant-se de Cesari.

Serà l’inesperat destí el que creuarà la dama i en Sebastià, el germà bessó de Viola que és pràcticament idèntic al personatge masculí del que s’ha disfressat la seva germana. En aquest moment la trama serà descoberta i tant Orsino com Olívia descobriran que Cesari és en realitat Viola.

Dividida en dos parts, els alumnes de 3r del Col·legi de Teatre de Barcelona van representar una versió moderna de l’obra on el riure del públic va ser el protagonista absolut. Amb una posada en escena atípica, ells mateixos es van encarregar tant de l’escenografia com del so i la il·luminació.

A més, abans i després de l’obra i també durant la pausa, els estudiants van oferir al públic un servei de cafeteria amb la finalitat de recaptar fons per a pròxims projectes.

També et pot interessar…

– Fotografies de l’obra

La Hongaresa celebra 20 anys a la Seca Brossa

D’esquerra a dreta: Lina Lambert, Josep Maria Miró, Rodolf Sirera, Marc Artigau, Toni Casares, Marc Rosich i Albert Lladó

Laura Gállego – La companyia de teatre La Hongaresa, fundada per Lola López, Paco Zarzoso i Lluïsa Cunillé el 1995, celebra els 20 anys de vida amb l’obra “Serenata para un país sin serenos”. A més, també per celebrar aquest aniversari, el 27 de gener La Seca Brossa Espai Escènic va fer una taula rodona per parlar de la trajectòria de la companyia, a la qual van assistir els tres fundadors.

La xerrada, presentada pel director de la sala, Hermann Bonnín, la va moderar el director de la Sala Beckett, Toni Casares, i els ponents van ser l’actriu Lina Lambert i els dramaturgs Josep Maria Miró, Rodolf Sirera, Marc Artigau, Marc Rosich i Albert Lladó.

Va obrir la sessió Rodolf Sirera parlant sobre La Hongaresa i València i el seguit d’obres polítiques que ha fet aquesta companyia, sobretot escrites per Paco Zarzoso, reivindicant que sí que ha estat una companyia compromesa políticament, al contrari del que s’ha dit sovint.

Lina Lambert va parlar des d’un punt de vista interpretatiu sobre la companyia. L’actriu, que ha estat al costat del projecte des del seu naixement, va parlar sobre el tipus de teatre que fa La Hongaresa, exposant els personatges de Zarzoso i Cunillé com a subjectes amb una innocència davant el món que s’ha d’interpretar amb la veritat; no s’ha d’intentar il·lustrar res.

Més d’un cop durant l’acte es va valorar i lloar l'”escriptura a quatre mans” de Paco Zarzoso i Lluïsa Cunillé, i com dues personalitats tan fortes en la seva escriptura i tan diferents aconsegueixen, quan treballen junts, mostrar una nova personalitat, també forta.

Finalment, els joves dramaturgs van parlar sobre com La Hongaresa els ha servit de referent. Marc Artigau va comparar la companyia amb la Taronja Mecànica de Cruyff per la seva gran influència en el futbol posterior. Miró va posar l’accent en la resistència que desprenen les obres de La Hongaresa, ja que mai s’han doblegat davant modes sinó que han seguit el seu propi estil. Finalment, Albert Lladó va apuntar tres notes i un poema que definien La Hongaresa.

Paco Zarzoso va concloure amb un escrit sobre el teatre de La Hongaresa i entre brindis amb vi i un pastís d’aniversari, aquesta companyia d’arrels valencianes va acabar de celebrar els seus primers 20 anys d’història i de trajectòria.

La companyia Q-ars Teatre presenta “L’alè de la vida”

Redacció d’AlterTeatre – L’Hotel Internacional de Barcelona ha estat l’escenari de la presentació de l’obra “L’Alè de la vida” de la companyia Q-ars Teatre. L’adaptació de la peça de David Hare és el primer projecte del grup després de la mort de Mercè Anglès, una de les creadores de la companyia, a la qual dediquen l’obra. Durant l’acte, la directora Magda Puyo i les actrius Mercè Aránega i Anna Güell han parlat sobre la trama i la psicologia dels seus personatges.

Primerament, Puyo ha descrit amb quatre pinzellades la sinopsi de l’obra. En paraules de la directora, es tracta de dues dones que tenen una sola cosa en comú: un home. L’una, la muller; l’altra, l’amant. Allò que ara les uneix és que l’home les ha abandonat a les dues per estar amb una noia més jove. Les dues dones representen dues maneres de veure la vida.

Mercè Aránega ha descrit el seu personatge, Madeleine, l’amant. Políticament activa i sexualment alliberada, utilitza l’humor com a barrera per no deixar que li afectin les circumstàncies adverses. Però és ella mateixa qui ha escollit trobar-se en aquesta situació. Com ha dit Aránega, “quan portes 40 anys fent veure que no t’afecten les coses, te n’acaben afectant molt poques”.

D’altra banda, Anna Güell també ha presentat el seu personatge, Frances, l’esposa. Conservadora i emocional, la seva vida ha girat entorn el matrimoni i els fills. Contràriament a Madeleine, tal i com diu Güell, “no ha sabut mai que es pot escollir”. Sent la necessitat d’anar a buscar la que va ser l’amant del seu marit durant 23 anys per veure’s reflectida en ella.

L’obra se centra en la trobada d’aquestes dues dones per parlar de l’home que les uneix, però que acaba convertint-se només en excusa per mostrar dues visions de la dona contraposades però alhora complementàries. L’objectiu d’ambdues és trobar la felicitat. L’alè de la vida és, en paraules de Magda Puyo, “deixar enrere tot el que ha passat i tornar a respirar de nou per mirar cap al futur”.

Podeu veure fotografies de la roda de premsa clicant aquí. 

L’equip d’AlterTeatre assisteix a la representació de “Fràgil” de la Companyia Glük

Redacció d’AlterTeatre – La redacció d’AlterTeatre es va traslladar el 25 de gener a la ciutat de Mataró (Maresme) arran de la invitació a veure l’última funció de l’obra “Fràgil” de la Companyia Glük.

Representada en un garatge condicionat per l’ocasió i amb uns 25 espectadors, Laia Baldevey, Mary Prieto i David Pruna (també guionista i director) protagonitzen una funció centrada en el tema de la fragilitat personal partint de les vides de tres personatges:  l’Edu i la Laura, una parella jove que acaba de mudar-se a un pis, i la Sara, una veïna que se’ls acosta amistosament i que farà trontollar la seva relació. Caracteritzats individualment per la seva fragilitat emocional, els tres personatges anhelen la felicitat i han de prendre una sèrie de decisions que determinaran per complet les seves vides.

Amb aproximadament 90 minuts de durada i combinant comèdia i drama, la funció no va deixar indiferent el públic, que va concloure la trobada amb un llarg aplaudiment. La redacció d’AlterTeatre va parlar després de l’espectacle amb els tres actors, els quals van respondre a algunes preguntes que podeu veure al vídeo que encapçala la notícia.

També podeu veure algunes imatges de l’obra clicant aquí.