Redacció d’AlterTeatre – Hem entrevistat Maria Goos, l’autora de l’èxit internacional Cloaca que el 16 de febrer s’estrena al Versus Teatre on es podrà veure, per primer cop, en català. Goos és una dramaturga i directora de teatre holandesa i també ha escrit guions per a sèries de televisió. La seva obra teatral més coneguda és Cloaca (2002), però des del 1982 està en actiu i no ha parat de produir.
Primer de tot, com se li va acudir la idea per escriure Cloaca?
L’argument de Cloaca sobre l’art perdut em va venir al cap després que una persona em digués, el 2.000, que havia de digitalitzar tot el contingut artístic del govern holandès. Milers i milers de peces d’art no registrades estaven tancades en dipòsits. La persona que m’ho va explicar va notar, mentre feia aquesta feina, que una quarta part de l’art que hi havia d’haver no hi era. Així va ser com el principi de l’argument em va venir al cap.
Com se sent respecte l’èxit internacional de Cloaca? Ha vist alguna de les versions que se n’han fet?
He vist bastantes versions arreu del món. A tot arreu té un gran èxit, però no va ser així a Anglaterra. El 2004, la premsa britànica va “matar” la meva obra i també el director, Kevin Spacey. Pels espectadors britànics, probablement, els personatges de l’obra no són identificables amb ells. Els veuen com uns personatges molt inestables emocionalment. A la resta del món, però, no ha estat així. Especialment a Buenos Aires, on l’obra va estar en cartellera durant dos anys, els espectadors van estar molt interessats en tenir una visió interna del món masculí de quatre amics.
Cloaca és una peça molt crítica, creu que això pot causar alguna reacció als espectadors?
No entenc ben bé què voleu dir amb Cloaca com a peça molt crítica. En quin sentit? Voleu dir que sóc crítica amb aquests quatre homes que prefereixen les seves ambicions personals i el seu profit individual, en el sentit d’estar amb la filla d’un amic, en el de preferir les drogues en comptes de ser allà quan, com a amic, pots ser molt útil? Sí, en aquest sentit la meva obra és crítica. És això una resposta?
Té algun nou projecte en curs ara mateix? Està pensant en algun argument per una obra futura?
Després de Cloaca he escrit bastantes obres més que també han tingut molt d’èxit, però no totes es poden dur a l’estranger. Una d’elles és una peça de 8 hores sobre la meva família entre el 1950 i el 2000. Està escrita en dialecte i és molt difícil de traduir a una altra llengua. A Madrid s’està representant una altra peça meva: Ayuda. L’aniré a veure el 21 de març. I abans d’això, el dia 20 de març, espero poder veure Cloaca a Barcelona.
Moltes gràcies!
You can also check the English version of this interview.